Sonny Rollins, happy 80's a Barcelona

Televisió, ràdio, internet i fins i tot els carrers de Barcelona ens diuen que ha començat el  Voll Damm Barcelona Jazz Festival. El que teniu a sobre és justament el video de presentació de la programació del Festival on hi podreu veure la increïble varietat de músiques, estils i sons del que anomenem Jazz, tot i que val la pena avisar: algunes de les propostes del Festival freguen els marges del jazz i estan molt connectades amb la música pop. Descobrireu també conjunts de jazz de la terra, que fan concerts ben experimentals, com el de La Locomotora Negra, mític conjunt de jazz, amb la Coral Sant Jordi. Tot i això, la raó per la qual m'he posat a escriure aquesta entrada és per a fer esment del concert inaugural que va ser ahir dimecres 3.

En la seva 42 edició el concert inaugural ha estat molt especial: el de Sonny Rollins 80th Birthday Tour. Especial per l'aniversari del músic, clar, però sobretot per qui és aquest músic.
Aquest novayorqués de 80 anys és un dels saxofonistes més destacats del món amb una carrera tan extensa i plena d'èxits que el situa a l'alçada de músics com Charlie Parker o Miles Davis, admiradors declarats del seu estil personal, únic, lliure, viu... També és a l'Olimp dels grans, aquells que surten al llibre de text, i per mèrits propis.

Generalment els músics els presenten i els descriuen músics, musicòlegs, periodistes. Allò que és veritablement important i ens pot fer conèixer el músic des d'un punt de vista nou i més proper a nosaltres és el que en diu el públic. Aquí teniu algunes de les opinions de fans seus, la primera és una jove estudiant de saxo que ens explica com aquest músic és la seva inspiració. Podreu entendre'ls fàcilment, si més no sentireu en diverses ocasions beatiful, great, incredible, I love him...

Com a petit homenatge a aquest músic, a un Festival de la ciutat que està totalment consolidat i al treball d'aquests dies a classe de música, amb la presentació del saxo de mans d'una companya, un video de la seva pàgina web, així com uns enllaços per a fer el tafaner sobre aquest músic fantàstic. I Feliç aniversari, Sonny!



Sonny Rollins webpage i bio
Fonts: Sonny Rollins webpage, Voll Damm Barcelona Jazz Festival webpage

Els instruments del jazz

De com cau un baix en mans de Bach

Ja diuen que una imatge val que mil paraules i és que l'acudit visual que amaga aquesta imatge és simple però molt poderós: la relació instrument - estil musical.

Com tots els acudits, explicats perden, però fixeu-vos que:

Johann Sebastian Bach, amb la seva venerable perruca del mil set cents i escaig, amb la seva immensa obra musical, una part per a la veu, per a instruments, d'altres més teòriques i especulatives com l'Art de la fuga que es deixen ser tocades per diversos instruments de teclat, éns sorprèn agafant un baix elèctric.

Quina relació manté aquesta imatge amb el tema del jazz i dels seus instruments? Doncs molt directa: el jazz és una forma de fer música, d'imaginar-la, d'interpretar-la i fins i tot d'escoltar-la, fins al punt que hi ha enregistraments de combos de jazz amb música tradicional, música clàssica, pop... però els instruments hi juguen un paper molt destacat.

Tot i que amb les afirmacions anteriors es pugui pensar que es pot fer jazz amb un pot de Dixan i una fusta de rentar la roba (de les d'abans de la rentadora), el jazz sona d'una forma determinada gràcies també als instruments que l'interpreten: trompeta, saxo, piano, contrabaix, guitarra elèctrica...

Com a mostra podeu escoltar les tres versions diferents de la Bachiana brasileira nº 5 d'Heitor Villalobos. Aquesta peça composada sobre un material musical procedent de Bach però arrelada en la tradició de la música "clàssica del segle XX".

Escolteu les diverses versions proposades a la llista col·laborativa d'Spotify: Jazz no jaç, i esbrineu quins instruments hi participen a cada una d'elles, així com el tipus d'intèrpret i la seva funció.

Tindreu alguna sorpresa, relacionada amb l'actor Tom Cruise i una de les sagues cinematogràfiques que ha protagonitzat, Missió impossible.

The Authentic Washboard Musical Instrument

Per acabar tan sols reprendre la fusta de rentar roba que, tot i que us pugui semblar increïble, és en realitat un instrument musical i del Jazz! I si no, fixeu-vos en la vinyeta de Stevwie an the Cowtones de l'esquerra, n'hi ha dos tres, quatre...

Quins instruments hi aparèixen a banda de la fusta de rentar o "washboard"?

 I és que si la fi de la Guerra de Secessió americana va afavorir les subhastes d'instruments militars a preus baixos que van ser comprats per esclaus, les ganes de fer música superen tots els obstacles. Sense instruments i amb estris quotidians es pot fer música, i quina música...?

Jazz! amb les anomenades Jug Bands, sorgides als entorns rurals dels EEUU, a la dècada de 1920, els anomenats "feliços 20".

Feu recerca, la xarxa disposa de bons i no tan bons exemples d'aquesta música peculiar. De moment us deixo dos exemples per a fer un tastet:

Whistler's Jug Band - Foldin' Bed

Jugband

Les parts de la missa i el cant gregorià

És impossible aproximar-se al cant gregorià sense conèixer mínimament el seu context. Aquesta és una realitat comú a totes les expressions musicals i artístiques, però en el cas del cant gregorià és, potser, més evident.

Perquè? Doncs perquè el cant gregorià és una expressió musical al servei de la litúrgia cristiana i aquesta ens omple de noms i conceptes que en molts casos coneixem d'oïda.

Com a primera aproximació a coneixement de la litúrgia romana, hem diferentciat entre l'Ordinari i el Propi de la Missa.

L'ordinari està format per aquells textos que formen part de la cel·lebració litúrgica de forma invariable i que, d'alguna o altra forma, per una o altra raó, són essencials per a l'acte.

El Propi, en canvi, està constituït per textos que formen part de la missa en la mesura que el temps litúrgic ho determina. Aíxí, una missa de temps pasqual està formada per cants diferents que una missa per al temps de Nadal o que la missa de cel·lebració de l'Assumpció de la Mare de Déu.

Per ajudar a recordar aquests conceptes he creat un crucigrama que us ajudarà a repassar alguns conceptes treballats a classe.

Endavant, feu el crucigrama La Missa: Ordinari i Propi

Estrena al Liceu

Reobrim el blog després de vacances amb una estrena, la de l'òpera Carmen de Bizet que ahir es va representar al Liceu de Barcelona. Amb posada en escena de Calixto Bieito, l'estrena ha aportat tantes opinions com persones van anar a veure-la, cadascuna amb el seu gust. I és que l'òpera és ben viva, tema de debat per les posades en escena.

La de Calixto Bieito, sense haver-la pogut veure, és una actualització de la posada en escena original. El director d'escena analitza el text, extreu els missatges que vol resaltar o que creu que són principals en l'obra i dissenya una posada en escena que reforça aquests. Moltes vegades aquesta posada en escena recórre a canviar professions dels protagonistes, ambientacions, classe social, nacionalitat i, evidentment, el vestuari. 

Aquets canvis es fan en favor de fer una traducció de l'obra original al context actual, però com ja es diu en literatura, massa sovint el traduttore és considerat pel públic com un tradittore.

Us convido a que reflexioneu sobre aquest aspecte i, si teniu l'oportunitat, assistiu a una representació operística actualitzada per a formar-vos el vostre propi criteri. Això si, aneu-hi coneixent-la en una versió tradicional o històrica, per a poder opinar sobre la "traducció".

Us deixo un enllaç a la crítica de El País a l'estrena de Carmen d'ahir, així com a la galeria fotogràfica del mateix diari sobre la posada en escena.

Enllaços:

Gran Teatre del Liceu, Carmen

Calixto Bieito, homepage

Bones vacances

Bones vacances

Propostes d'estiu: La voix humaine

A través dels diaris i de flyer de la productora Talia m'he assabentat de la producció de La voix humaine de Francis Poulenc, una òpera sobre text de Jean Cocteu, amb una única actriu cantant i piano.

Tal i com vam comentar a la classe d'Història de la Música, el segle XX revoluciona el món de l'òpera, amb nous formats de cambra, o de "butxaca" com agrada dir als organitzadors del Festival Òpera de Butxaca de Barcelona, però també amb nous temes i 

noves icones, reflex de la modernitat. En aquesta òpera la protagonista manté un monòleg amb un telèfon, un element propi de la modernitat dels anys 30 en que s'escriu aquesta obra.

Com a presentació em remeto al text de la pàgina web de l'Espai Brossa:

"Un monòleg obsessiu i arrauxat en el qual la tragèdia d’una dona abandonada, sola amb un telèfon, reuneix dos dels creadors més importants del segle XX: Cocteau i Poulenc."

la resta del text

Imatge: Caricatura de Francis Poulenc

La Voix Humaine, Francis Poulenc, text de Jean Cocteau
Amb Uma Ysamat (cantant-actriu) i Emili Brugalla (piano)
Direcció Josep Maria Miró

A l'Espai Brossa, fins al 4 de juliol.

Imatge: Jean Cocteau

Especialment interessants són els preus del dia de l'espectador, dimecres: 9 €.





Si voleu escoltar un eneregistrament mític de mà de la soprano Felicity Lott, en aquest cas en la versió amb orquestra:

Enllaços:
La voz libre
Espai Brossa
Cartell producció Talia:
Tarjetó_La_Veu_Humana 3

Ma fin est mon commencement...Final de curs

Tapís de la creació, Catedral de Girona

Una revista musical online....VARIACIONES

Sovint us presento articles de diverses revistes i mitjans de comunicació.

En aquest cas us vull presentar una publicació gratuïta que podreu trobar a diversos centres d'ensenyament musical, auditoris, concerts, etc. Alhora també la podeu consultar a la web

Destaquen la seva complerta i clara agenda de concerts, novetats discogràfiques, un article central sobre un conjunt musical o intèrpret, i l'entrevista final a joves músics. A través del Qüestionari Proust podreu conéixer joves músics amb una carrera plena d'èxits.

La germana gran d'aquesta revista és una luxosa publicació de música antiga, Goldberg, que va haver d'aturar la seva publicació amb l'esclat de la crisi econòmica a nivell mundial, i és que el seu principal mercat era EEUU. Aquesta revista disposava d'unes portades escollides d'entre grans obres pictòriques, fet pel qual havien de vendre la revista dins d'una caixa: la portada era l'objecte del desig dels afeccionats a llegir els interessants articles interiors, escrit per investigadors de primer nivell mundial.

Si bé Goldberg era el lloc de la música antiga, variacions és heterogènia i oberta: música antiga, jazz, clàssica, òpera.

L'editorial del darrer número és sobre l'anomenada Generació del 51, música contemporània espanyola. No us el perdeu. Gaudiu-la!

Un ambigrama

Són múltiples els jocs i misteris numèrics que ens presenta l'obra de Bach. És ben conegut l'ús reiterat que fa de les lletres del seu cognom per a construïr un cap de tema: B A C H (si natural en nomenclatura alemanya).

Us deixo aquest interessant video sobre un ambigrama i la tècnica constrapuntística del cranc:

BORGATO - Excelencia italiana Innovadora Inspirada por el Pasado

Luigi Borgato, nacido en 1963, diseña y construye fortepianos para concierto junto con su mujer Paola Bianchi, quien es sumamente considerada por pianistas conocidos internacionalmente.

Cada piano BORGATO es construido completamente a mano. El primer piano de cola BORGATO, el modelo ”L BORGATO 282”, fue presentado en Pesaro en abril de 1991 para el Congreso europeo "Europiano" para fabricantes de piano, técnicos y sintonizadores. Inspirado en una idea de Beethoven, Borgato construye sus pianos de cola BORGATO L 282 con cuatro cuerdas golpeadas por nota en las 44 llaves del registro superior del teclado.

Inspirado según composiciones escritas para piano con pedalboard**, BORGATO diseñó, patentó y construyó un nuevo instrumento, el "DOPPIO BORGATO", el primer doble piano de cola con pedalboard. Es un piano doble con forma extensible Este instrumento fue presentado en Perugia en septiembre de 2000. Esta última creación ofrece nuevas posibilidades a compositores y ejecutantes.

El "DOPPIO BORGATO" L 282 - P 402 está compuesto de dos pianos de cola sobrepuestos, el instrumento superior es el piano de cola BORGATO modelo L 282. El instrumento inferior es un piano de cola BORGATO modelo P 402, manejado por un mecanismo de 37 pedales con una extensión de 3 octavas (27,5 Hz - 220 Hz), similar a aquellos de los pedales de un órgano. Un pedal "de resonancia" es aplicado al piano inferior que activa el mecanismo de apagador simultáneamente sobre ambos instrumentos. Con esto, se aumentan las cualidades expresivas de sus predecesores del s. XVIII.

En los siglos XIX y XX otros compositores también escribieron para el piano con pedalboard, entre estos: Robert Schumann, Franz Liszt, Carlos Valentin Alkan, Camille Saint-Saëns, Carlos Gounod.

Mihaela Plesca

Tristan i Isolda

Unes pistes sobre Tristan i Isolda:

un territori mític

Un petit regal post exàmen, Un poema simfònic per a 100 metrònoms, de Gyorgy Ligeti

Los rebeldes del Swing

Deixo un enllaç a un fragment d'una pel·lícula sobre el rebuig del jazz per part del III Reich,
Espero que us agradi i que la pugueu veure sencera.

Una màquina d'escriure, un instrument musical

El futurisme i el culte al progrés

Us deixo una magnífica mostra de la influència del futurisme a la música, i del culte al progrés, la mecanització, la indústria, el ferro...
És casual que la Torre Eiffel sigui feta de ferro? Ara ens agrada, però quin efecte devia fer a l'època? Us estranyaria viatjar al París de l'època i escoltar algú dient: "si sembla que siguin unes bastides!" Un segle després hi ha hagut qui ha dit això de l'hotel Arts.

Arthur Honegger, Pacific 231, amb imatges de la mítica cinta de Fritz Lang Metropolis. Us encantarà.

Guerra i música al segle XX

Les dues guerres mundials marquen la societat i la cultura del segle XX fins al punt que s'ha definit una etiqueta històrica específica que fa referència al període de pau entre una i altra guerres. És el període d'entreguerres.
Us proposo dos exemples de música que tenen la guerra a l'arrel de la seva composició.

Música escrita des d'un camp de concentració
El quartet per la fi dels temps, d'Olivier Messiaen

Olivier Messiaen | Quatuor Pour la Fin du Temps | 1 of 2 from Jelaluddin Gary Sill on Vimeo.


War Requiem, de Benjamin Britten

Músiques degenerades?

Us convido a escoltar la conferència del professor Luis Gago, a la Fundación Juan March sobre la Entartete Musik o Música degenerada.

Us fareu una ràpida idea del que suposa al segle XX la música, fins al punt que esdevé una eina política de primer ordre per a la configuració d'un ideari, en aquest cas feixista.

Molt interessant! Resumiu el contingut de la conferència.

Conferència de Luis Gago a:


Ciclo: Arte Degenerado: El programa de represión de la cultura durante el tercer Reich

I l'òpera al segle XX?

Unes petites mostres d'òperes del segle XX.
El Castell de Barbablava, Béla Bartók

Wozzeck, Alban Berg


Lulu, d'Alban Berg


Katya Kabanova, Leos Janacek


Peter Grimes, Benjamin Britten

La Vanguardia.es - Música contemporània catalana i el sincrotró Alba

Una notícia ben actual sobre una composició de Joan Guinjoan,
Enllaç:
Un músico estrena una sinfonía inspirada en el acelerador de partículas Alba

Scribo in vento, del segle XIV al segle XX

212

Beato in sogno et di languir contento,
d'abbracciar l'ombre et seguir l'aura estiva,
nuoto per mar che non à fondo o riva,
solco onde, e 'n rena fondo, et scrivo in vento;
e 'l sol vagheggio, sí ch'elli à già spento
col suo splendor la mia vertú visiva,
et una cerva errante et fugitiva
caccio con un bue zoppo e 'nfermo et lento.


Cieco et stanco ad ogni altro ch'al mio danno
il qual dí et notte palpitando cerco,
sol Amor et madonna, et Morte, chiamo.
Cosí venti anni, grave et lungo affanno,
pur lagrime et sospiri et dolor merco:
in tale stella presi l'èsca et l'amo.

Traducció dels quatre primers versos:

Feliz en sueños, de sufrir contento,

de abrazar sombras y seguir la brisa del estío,

nado en un mar que no tiene fondo ni orillas,

surco en las olas, construyo en la arena y escribo en el viento

Referència Bibliogràfica

Aquest és el poema de Petrarca que inspira l'obra per a flauta sola de John Elliot Carter, titulada, Scrivo in vento.

Proveu de llegir el poema, i els contrastos als que fa al·lusió, i gaudiu l'audició de l'obra.

Per a conéixer més d'aprop al compositor us deixo una entrevista.

i els  Enchanted Preludes

Nino Rota, una cara desconeguda

Durant el mes de maig, la Fundació la Caixa dedica un cicle de conferències al compositor Nino Rota, nascut el 1911, a Milà.
La trajectòria professional de Rota el va portar a treballar amb Fellini, escrivint nombroses bandes sonores que formen part de la memòria col·lectiva del segle XX. Tot i això, la seva obra compositiva no es redueix a la música composada per al cinema, sino que abasta repertori simfònic, solista, de música de cambra. Molt poc present a les programacions musicals, cal que acudim als programes dedicats al cinema per a escoltar la seva música.

Escoltant la seva música costa identificar-la amb el constructe que tenim sobre la música del segle XX. Sense experimentacions tímbriques, rítmiques, constructives, la música de Nino Rota esdevé un referent compositiu de primer nivell, en certa manera enfosquit de forma injusta, per la funcionalitat de part de la seva producció (la música per al cinema) i per un estil no rupturista del llenguatge i els mètodes compositius.

Us convido a fer una doble llista. Primer les bandes sonores escrites per Nino Rota que han esdevingut cèl·lebres i que heu escoltat en diverses ocasions, fora de l'entorn per al que van ser creades. En segon lloc les obres que mai heu escoltat en viu o en enregistrament i que no són bandes sonores originals.

L'enllaç al curs de la Fundació la Caixa: Nino Rota, sentiment i imatge



De moment, començo la llista:
El Padrino, Francis Ford Coppola, 1972

La sonata a Kreutzer de Tolstoi

Sonata a Kreutzer de Leon Tolstoi és plena d'elements autobiogràfics, com la fugida de la seva dona a l'edat de 82 anys. Amb una música de fons, la Sonata a Kreutzer de Beethoven, el protagonista de la novela empren un viatge en tren que el portarà a una dura crítica de la societat i de l'amor.
Una lectura d'allò més recomanable per als amants de la literatura amb temàtica musical que, a més, ara es presenta en versió teatral.
Dirigida per Quim Lecina, interpretada per Sergi Mateu i Daniel Blanch al piano i Kalina Macuta al violí, estarà al Versus Teatre fins al 9 de maig. No us la perdeu!

Gustavo Adolfo Bécquer

Gustavo Adolfo Bécquer és l’exemple de romàntic per excel·lència. La seva mort tant prematura i la seva vida plena de desgracies i desamors el converteix en el model més pròxim que tenim del pensament del romanticisme.

Va néixer el 17 de febrer de 1836 a Sevilla i va morir el 22 de desembre de 1870 a Madrid amb tant sols 34 anys d’edat. El seu pare i el seu germà eren pintors i ell també va practicar aquest art en algunes ocasions. Es va quedar orfe al 1854 amb 18 anys i es va traslladar a Madrid on va abandonar la pintura per dedicar-se exclusivament a la literatura. Va viure d’una forma molt pobre, ja que, els seus beneficis només provenien dels escrits que publicava en diaris de poc coneguts. Desprès d’uns anys va escriure en diaris de més categoria i al 1864 va aconseguir una feina ben remunerada de censor oficials de novel·les. Al 1867 va voler publicar el seu manuscrit de Rimas però a causa de la Revolució del 1867 es va perdre i va haver de preparar-ne un altre.

En el ambit personal, es va casar amb la filla d’un metge i va tenir tres fills, però al 1868 es van separar. Des del 1858 patia una greu malaltia, probablement tuberculosis, i va viure una temporada a casa del seu germà a Toledo. El seu germà va morir el setembre de 1870 i 3 mesos desprès ell també va morir.

Text: Júlia Llanas

IV -

No digáis que agotado su tesoro, de asuntos falta, enmudeció la lira; podrá no haber poetas; pero siempre       habrá poesía.

Mientras las ondas de la luz al beso        palpiten encendidas; mientras el sol las desgarradas nubes       de fuego y oro vista;

mientras el aire en su regazo lleve       perfumes y armonías; mientras haya en el mundo primavera,        ¡habrá poesía!

Mientras la ciencia a descubrir no alcance        las fuentes de la vida, y en el mar o en el cielo haya un abismo        que al cálculo resista;

mientras la humanidad, siempre avanzando       no sepa a do camina; mientras haya un misterio para el hombre,       ¡habrá poesía!

Mientras sintamos que se alegra el alma,       sin que los labios rían; mientras se llore sin que el llanto acuda        a nublar la pupila;

mientras el corazón y la cabeza        batallando prosigan; mientras haya esperanzas y recuerdos,       ¡habrá poesía!

Mientras haya unos ojos que reflejen        los ojos que los miran; mientras responda el labio suspirando        al labio que suspira;

mientras sentirse puedan en un beso        dos almas confundidas; mientras exista una mujer hermosa       ¡habrá poesía!

Comenteu aquesta rima en relació als conceptes següents:

- l'art i l'artista

- la natura

Comenteu també la presència d'aquests dos elements, i la música en la leyenda: Miserere (seguint l'enllaç)

Podeu llegir la seva obra completa a:

Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Chi sa...?

Qui sap identificar el tema del quadre?
Primera pista:
És un dels mites més estesos a la producció artística romàntica.

El quadre és del pintor Marià Fortuny.

El romanticisme pictòric

Francisco de Goya, Aquelarre, 1820-1823

Eugène Delacroix, La llibertat guiant el poble, 1830

William Turner, Pluja, vapor i velocitat, 1844

Observeu aquestes tres obres pictòriques. Fixeu-vos en la temàtica i relacioneu-les amb tres elements característics del període que anomenem romanticisme.

No pretenem fer un comentari dels quadres, ni fer una descripció de la tècnica i característiques d'aquests olis. La temàtica d'aquestes tres pintures exemplifica tres característiques del romanticisme, dos factors socials i un principi estètic característic a tota la producció artística del segle XIX.

Per a conèixer una mica més de la pintura romàntica, us presentem una breu selecció d'enllaços a les entrades a la viquipèdia de pintors romàntics, a càrrec de la Gemma Campamà:

Pierre-Paul Prud'hon

Eugène Delacroix

Paul Delaroche

Eugène Devéria

John Constable

J. M. W. Turner

John Martin

David Roberts

Francisco de Goya

Leonardo Alenza

José Gutiérrez de la Vega

Frederic Church

John Frederick Kensett

Albert Bierstadt

Aleksander Orlowski

La caiguda de l'Antic Règim

La caiguda de l'Antic Règim és la referència social i cronològica per a establir l'inici del Romanticisme.
La revolució social i política pren força a França esdevenint el que coneixem com a Revolució francesa, i s'esnten per Europa de mà de Napoleó. Tot i la derrota final de Napoleó les idees sobre un nou ordre social prenen força arreu.

Quines són les raons?
L'Antic Règim, sistema polític i social de l'Europa del Barroc i el segle XVIII es fonamenta en:
- el poder absolut del rei
- l'economia basada en l'agricultura
- una estructura social estamental hereva del feudalisme medieval
- un incipient capitalisme comercial
L'equilibri entre tots aquests factors es trenca progressivament durant el segle XVIII, a causa d'un gran creixement demogràfic i de la puixança del comerç i el poder creixent de la burgesia.

El món de l'antic règim segons Pieter Brueghel el Vell

Quines són les conseqüències?
La burgesia, en plena expansió, cerca el poder polític per tal de canviar una societat dissenyada per a l'immovilisme, el control autoritari, rural, feudal i gremial. Aquesta lluita pel poder és desigual en el temps. Sobre la base dels pensadors il·lustrats es desenvolupa per tot el continent:
- Pren diverses formes polítiques, la Monarquia constitucional, la república.
- Permet el desenvolupament d'una economia industrial i urbana.
- Genera una societat classista i no estamental.
Els models per a comprendre aquests canvis i el seu abast europeu es troben en la revolució industrial anglesa

la revolució francesa

i la il·lustració i enciclopedisme del segle XVIII

Els ideals
La llibertat guia el poble en la revolució
I a Espanya?
A Espanya la revolució social i política té com a principals referents la Constitució de Cadis de 1812, les guerres carlines.

Jurament de les Corts Constituents a l'Església Major Parroquial de la Reial Illa de Lleó

Però això no és tot, completeu-ho vosaltres mateixos....
Podeu començar per respondre d'on ve l'expressió Viva la Pepa! i navegar el la caiguda de l'antic règim a Espanya.
Posteriorment, comenteu:
Què connecta la revolució que significa la caiguda de l'antic règim i la nova forma d'entendre la feina de músic i la figura de l'artista?

La reforma del teatre...i de l'òpera

L'òpera del classicisme és coneguda per les querelles sobre l'òpera italiana i l'òpera francesa, entre partidaris de Lully i els favorables a Rameau, els gluckistes i piccinistes, l'òpera sèria enfront de l'òpera bufa, el model francès i el model italià.

Amb aquestes querelles es fa palesa la importància social i cultural que té l'òpera, depassant la frontera d'espectacle i entreteniment per esdevenir el marc estètic, cultural i identitari d'una societat il·lustrada.

Deixant de banda la vivesa de la polèmica estètica, es produeix una reforma rellevant en el món del teatre, que en aquesta época té una connexió molt directa amb el que avui entenem per òpera. Gluck actúa com a catalitzador dels diversos corrents estètics que magnífiquen els seus trets característics. Interessat per la tragèdia i profrancés en essència, conjuga elements italianitzants assolint un nou format que redueix el nombre de les àries da capo, dota de més importància el cor i utilitza com un mitjà per a l'expressió de l'obra, no una finalitat en si mateixa, prenent l'obertura com una peça funcional que introdueix l'espectacle.

El resultat d'aquesta reformulació és un estil operístic internacional.

Una de les seves obres més conegudes és Orfeo et Euridice.

Darrere la pol·lèmica entre òpera francesa i òpera italiana hi ha el concepte de llengua musical. Aquestes dues llengües són considerades musicals i aptes per a l'òpera, mentre que l'alemany és una llengua que no s'ha utilitzat per a aquestes composicions. L'atreviment de compositors com Mozart demostrarà que la llengua és un vehicle expressiu i que tota llengua és potencialment musical. Obres com La flauta màgica o El rapte del serrall, sota l'etiqueta de gènere singspiel, són una bona mostra de la validesa de l'alemany per a la composició d'òperes. D'altra banda, però, Don Giovannio Le nozze di Figaro proven aquesta preferència per la llengua italiana i pel model compositiu i estètic que triomfa internacionalment a Europa.

Enllaços:

La comedia dell Arte, una tradició teatral del segle XVI de la que en trobem personatges i estructures a l'òpera bufa.

Inauguració oficial de La Llotja de Lleida

Avui s'inaugura oficialment un nou equipament cultural a la capital de les terres de ponent, a Lleida.

Es tracta de la Llotja, un teatre, auditori i palau de congressos que amplia el conjunt d'equipaments culturals del país.

Inaugurat funcionalment el 21 de gener amb la representació de la òpera Il trovatore, de Giuseppe Verdi, en una coproducció amb el Gran Teatre del Liceu, avui rebrà el bateig institucional.

La Llotja disposa d'una orquestra resident que és l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida per Alfons Reverté.

Us deixo un enllaços que parlem sobre aquest equipament:

La Llotja de Lleida
Avui.cat, 23 de març

Carles Baguer i el seu temps

Carles Baguer i Mariner, conegut com a Carlets al seu temps, (Barcelona, març de 1768 – 29 de febrer de 1808) fou compositor i organista de la catedral de Barcelona. 

"La seva aportació més important, segurament, foren un conjunt de dinou simfonies en estil clàssic que mostren la influència de mestres italians i alemanys i, molt especialment, de Franz Joseph Haydn i que fan de Baguer el principal compositor simfònic de l'època a la península. Completen la seva producció orquestral un concert per a dos fagots i orquestra (un dels pocs que es coneixen per a aquesta formació), una pastorel·la per a la festa de Nadal, i un concert per a corn anglès i orquestra, que no s'ha trobat.

També va compondre força música religiosa (misses, magníficats, salms), on destaquen els grans oratoris de la seva darrera època, que compongué per a l'església de Sant Felip Neri i per a la catedral de Barcelona. Així mateix és autor de molta música instrumental per a orgue i per a altres instruments de teclat (sonates, rondós, minuets, variacions) i uns sèrie de sis duets per a flautes travesseres, una de les poques mostres de música de cambra catalana del segle XVIII. En el camp de la música vocal va escriure nadales, àries, cavatines, poloneses i una òpera, que estrenà a Barcelona el 1797, La principessa filosofa." (Font: Viquipèdia)

Bibliografia

• Carles Baguer; Josep Maria Vilar, rev. i ed. La música orquestral de Carles Baguer: 1768-1808 [música impresa] Barcelona: Tritó, 1996-2005
  
  
  
  
  
  • I: Simfonies 1 a 3
  • II: Simfonies 5, 6 i 12
  • III: Simfonies 13 a 15
  • IV: Simfonies 16, 18 i 19
  • V: Concert per a dos fagots i orquestra en Fa major (reducció)
  • VI: Simfonies 7 a 11
  • VIII: Obertures
• Carles Baguer; Maria A. Ester Sala, ed. Carlos Baguer: Siete sonatas Madrid: UME, 1976

• Ramón Sobrino La música orquestral de Carles Baguer 1768-1808 publicat a Revista Española de Musicología 21 (1998), 2
• Josep Maria Vilar Carles Baguer, organista de la Seu de Barcelona; El Classicisme musical a Catalunya Barcelona: Graó, 1995
• Josep Maria Vilar i Torrens Les simfonies de Carles Baguer. Fonts, context i estil Tesi doctoral de l'UAB (1994), publicada com a microfitxes: Bellaterra: UAB, 1995
• María A. Ester Sala Algunos datos biográficos de Carlos Baguer (1768-1808), organista de la catedral de Barcelona publicat a Revista de Musicología VI (1983) 1 i 2

Font: Viquipèdia

Amplia continguts a través del fulletó de l'exposició dedicada a Carles Baguer comisariada per un dels principals investigadors d'aquest mestre, en Josep Maria Vilar.