Reobrim el blog després de vacances amb una estrena, la de l'òpera Carmen de Bizet que ahir es va representar al Liceu de Barcelona. Amb posada en escena de Calixto Bieito, l'estrena ha aportat tantes opinions com persones van anar a veure-la, cadascuna amb el seu gust. I és que l'òpera és ben viva, tema de debat per les posades en escena.
La de Calixto Bieito, sense haver-la pogut veure, és una actualització de la posada en escena original. El director d'escena analitza el text, extreu els missatges que vol resaltar o que creu que són principals en l'obra i dissenya una posada en escena que reforça aquests. Moltes vegades aquesta posada en escena recórre a canviar professions dels protagonistes, ambientacions, classe social, nacionalitat i, evidentment, el vestuari.
Aquets canvis es fan en favor de fer una traducció de l'obra original al context actual, però com ja es diu en literatura, massa sovint el traduttore és considerat pel públic com un tradittore.
Us convido a que reflexioneu sobre aquest aspecte i, si teniu l'oportunitat, assistiu a una representació operística actualitzada per a formar-vos el vostre propi criteri. Això si, aneu-hi coneixent-la en una versió tradicional o històrica, per a poder opinar sobre la "traducció".
Us deixo un enllaç a la crítica de El País a l'estrena de Carmen d'ahir, així com a la galeria fotogràfica del mateix diari sobre la posada en escena.
Enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada