Tristan i Isolda

Unes pistes sobre Tristan i Isolda:

un territori mític

Un petit regal post exàmen, Un poema simfònic per a 100 metrònoms, de Gyorgy Ligeti

Los rebeldes del Swing

Deixo un enllaç a un fragment d'una pel·lícula sobre el rebuig del jazz per part del III Reich,
Espero que us agradi i que la pugueu veure sencera.

Una màquina d'escriure, un instrument musical

El futurisme i el culte al progrés

Us deixo una magnífica mostra de la influència del futurisme a la música, i del culte al progrés, la mecanització, la indústria, el ferro...
És casual que la Torre Eiffel sigui feta de ferro? Ara ens agrada, però quin efecte devia fer a l'època? Us estranyaria viatjar al París de l'època i escoltar algú dient: "si sembla que siguin unes bastides!" Un segle després hi ha hagut qui ha dit això de l'hotel Arts.

Arthur Honegger, Pacific 231, amb imatges de la mítica cinta de Fritz Lang Metropolis. Us encantarà.

Guerra i música al segle XX

Les dues guerres mundials marquen la societat i la cultura del segle XX fins al punt que s'ha definit una etiqueta històrica específica que fa referència al període de pau entre una i altra guerres. És el període d'entreguerres.
Us proposo dos exemples de música que tenen la guerra a l'arrel de la seva composició.

Música escrita des d'un camp de concentració
El quartet per la fi dels temps, d'Olivier Messiaen

Olivier Messiaen | Quatuor Pour la Fin du Temps | 1 of 2 from Jelaluddin Gary Sill on Vimeo.


War Requiem, de Benjamin Britten

Músiques degenerades?

Us convido a escoltar la conferència del professor Luis Gago, a la Fundación Juan March sobre la Entartete Musik o Música degenerada.

Us fareu una ràpida idea del que suposa al segle XX la música, fins al punt que esdevé una eina política de primer ordre per a la configuració d'un ideari, en aquest cas feixista.

Molt interessant! Resumiu el contingut de la conferència.

Conferència de Luis Gago a:


Ciclo: Arte Degenerado: El programa de represión de la cultura durante el tercer Reich

I l'òpera al segle XX?

Unes petites mostres d'òperes del segle XX.
El Castell de Barbablava, Béla Bartók

Wozzeck, Alban Berg


Lulu, d'Alban Berg


Katya Kabanova, Leos Janacek


Peter Grimes, Benjamin Britten

La Vanguardia.es - Música contemporània catalana i el sincrotró Alba

Una notícia ben actual sobre una composició de Joan Guinjoan,
Enllaç:
Un músico estrena una sinfonía inspirada en el acelerador de partículas Alba

Scribo in vento, del segle XIV al segle XX

212

Beato in sogno et di languir contento,
d'abbracciar l'ombre et seguir l'aura estiva,
nuoto per mar che non à fondo o riva,
solco onde, e 'n rena fondo, et scrivo in vento;
e 'l sol vagheggio, sí ch'elli à già spento
col suo splendor la mia vertú visiva,
et una cerva errante et fugitiva
caccio con un bue zoppo e 'nfermo et lento.


Cieco et stanco ad ogni altro ch'al mio danno
il qual dí et notte palpitando cerco,
sol Amor et madonna, et Morte, chiamo.
Cosí venti anni, grave et lungo affanno,
pur lagrime et sospiri et dolor merco:
in tale stella presi l'èsca et l'amo.

Traducció dels quatre primers versos:

Feliz en sueños, de sufrir contento,

de abrazar sombras y seguir la brisa del estío,

nado en un mar que no tiene fondo ni orillas,

surco en las olas, construyo en la arena y escribo en el viento

Referència Bibliogràfica

Aquest és el poema de Petrarca que inspira l'obra per a flauta sola de John Elliot Carter, titulada, Scrivo in vento.

Proveu de llegir el poema, i els contrastos als que fa al·lusió, i gaudiu l'audició de l'obra.

Per a conéixer més d'aprop al compositor us deixo una entrevista.

i els  Enchanted Preludes

Nino Rota, una cara desconeguda

Durant el mes de maig, la Fundació la Caixa dedica un cicle de conferències al compositor Nino Rota, nascut el 1911, a Milà.
La trajectòria professional de Rota el va portar a treballar amb Fellini, escrivint nombroses bandes sonores que formen part de la memòria col·lectiva del segle XX. Tot i això, la seva obra compositiva no es redueix a la música composada per al cinema, sino que abasta repertori simfònic, solista, de música de cambra. Molt poc present a les programacions musicals, cal que acudim als programes dedicats al cinema per a escoltar la seva música.

Escoltant la seva música costa identificar-la amb el constructe que tenim sobre la música del segle XX. Sense experimentacions tímbriques, rítmiques, constructives, la música de Nino Rota esdevé un referent compositiu de primer nivell, en certa manera enfosquit de forma injusta, per la funcionalitat de part de la seva producció (la música per al cinema) i per un estil no rupturista del llenguatge i els mètodes compositius.

Us convido a fer una doble llista. Primer les bandes sonores escrites per Nino Rota que han esdevingut cèl·lebres i que heu escoltat en diverses ocasions, fora de l'entorn per al que van ser creades. En segon lloc les obres que mai heu escoltat en viu o en enregistrament i que no són bandes sonores originals.

L'enllaç al curs de la Fundació la Caixa: Nino Rota, sentiment i imatge



De moment, començo la llista:
El Padrino, Francis Ford Coppola, 1972