Són els instruments d'algun lloc?


Amb aquesta pregunta volem donar compte d'una notícia recent, dissabte passat, durant l'ofici de Vespres a l'església de Santa Maria de Montserrat, es va inaugurar el nou orgue.





Instruments, identitat i lloc
Efectivament, l'orgue de Montserrat és un instrument grandiós, tant per les seves proporcions físiques com per les possibilitats musicals que ofereix. Vinculat a un espai concret, on i per a on es construeix, l'orgue és un instrument que va de la mà dels llocs que l'acullen. Així l'organeria i els organistes anomenen els instruments pel lloc on es troben.
Aquest tipus d'instrument si que és d'un lloc, i en el cas de l'orgue de Montserrat és un orgue que viu a Catalunya i que l'ha fet un mestre organer català, en Gabriel Blancafort i París, dissortadament traspassat el darrer estiu (2009). A més, aquest instrument donarà la possibilitat de fer concerts d'alt nivell aprofitant aquest instrument, desig que ja han expressat des de Montserrat.

L'instrument de les mil cares
El fonament organològic sobre el qual utilitzem la denominació "orgue" és el sistema de producció del so i l'element que el produeix: l'orgue és un aeròfon de teclat. Tot i això, els noms són múltiples depenent de les prestacions i característiques tècniques i musicals que permet. No tots els orgues tenen dimensions col·losals. La història de la música ens ensenya una gran diversitat d'orgues, des dels petits organettos medievals com el que toca el mestre Francesco Landini a la miniatura del Códex Squarcialupi,  fins a orgues positius, portatius, harmòniums, adaptats a diferents entorns, usos i funcions musicals.

El repertori per a orgue
El repertori per a aquest instrument mostra una diversitat d'estils que fa palesa la seva presència al llarg de tots els períodes estètics de la història de la música occidental, en els conjunts de continu de la música barroca, tant en oratoris, cantates o òperes, solista, amb un paper destacat del repertori romàntic. Una especial atenció cal donar al repertori napolità de finals del renaixement i principis del barroc, terreny en el qual es desenvolupa un llenguatge purament instrumental i virtuosístic. Més enllà de la seva qualitat musical i relleu en històric, és un repertori que té fortes connexions amb la corona catalano-aragonesa. La dominació del regne de Nàpols per part de monarques de la península ibèrica genera un intercanvi constant de músics i compositors, i d'obres creades per al servei litúrgic i per a la cort.

L'orgue i l'església
L'orgue és un instrument lligat a l'església, no només per la seva acceptació com a únic instrument musical adient per a acompanyar el cant dels feligresos pel restrictiu Concili de Trento, sino també pel seu caràcter monumental i el seu cost que sovint s'ha finançat a través de col·lectes populars. El seu caràcter d'instrument religiós és al darrere de la bona mostra iconogràfica d'àngels músics que toquen instruments com l'orgue, l'arpa o la trompa marina, tots ells propis de l'acompanyament dels cants de l'ofici i la missa.

Orgues, organers i organistes
A la novel·la Un home vulgar, Miquel de Palol centra l'acció a una petita localitat i a l'entorn de l'organer Sebastian Bosch, cridat per a fer unes reparacions a l'orgue de la comunitat.  El llibre proposa una reflexió sobre la creació artístca tot emprant el món màgic de l'orgue i el mestre organer. I és que aquest instrument és força desconegut en entorns musicals. No forma part habitulment de l'oferta musical de les escoles de música, els estudiants d'orgue viuen a l'església, aprofitant tots els temps en que no hi ha servei religiós per a practicar, i durant el servei, acompanyant els cants, l'instrument té unes connotacions màgiques, tant per la seva monumentalitat, pel so o per la increïble destressa que mostren els organistes tocant teclats, pedalers i modificant els registres... Amb tot, són en certa manera desconeguts. Tot i això, l'Escola i Conservatori Mestre Montserrat disposa d'un orgue, un Blancafort, una petita joia patrimonial d'aquesta institució, que ocasionalment es fa sonar amb motiu d'acompanyar instruments com la flauta de bec, o les arpes.

Per a endinsar-vos una mica més en el món dels orgues i dels orgues a Catalunya, proposem una sèrie d'enllaços:

Orgue de Montserrat
Orgues Blancafort
Associació Catalana de l'Orgue
Miquel de PALOL, Un home vulgar, Barcelona: Edicions 62, 2006


També podeu veure els videos sobre la seva construcció i prova: