Farà cosa de tres o quatre estius, em passejava jo per un poblet del Pirineu anomenat Camprodón. Era un poble encantador, tranquil, envoltat de muntanyes, amb flors aquí i allà, amb les cases típiques del Pirineu... i, a més a més, em deparava una petita sorpresa, un secret que jo no sabia: Allà, havia nascut un dels compositors i pianistes més importants (i el meu preferit, tot s'ha de dir) del nacionalisme espanyol: Isaac Albéniz. Oh! Albéniz! Com m'agradava la seva música, com m'agradava aquell aire espanyol que donava a totes les seves composicions, i la Suite Iberia, oh la Suite Iberia, quantes vegades l'havia escoltat a casa, en moments de tranquilitat... i aquest compositor que jo tant admirava era català? Com pot ser que se m'hagués passat això per alt? Si jo havia interpretat una peça seva aquell mateix curs, Rumores de la Caleta , una Malagueña preciosa. Com podia ser que no sabés que era català? Segurament l'aire espanyol de totes les seves peces em va fer pensar que era andalús; prejudicis que tenim nosaltres, els humans.
Bé, després de descobrir que havia nascut allà i veure que hi havia moltes coses relacionades amb ell al poble, vaig descobrir que hi havia el seu Museu: el Museu Albéniz, construit a la casa que ell vivia. Sense pensar-m'ho dues vegades, vaig decidir anar cap allà. Vaig tenir la sort que el museu estava obert a aquelles hores i hi vaig entrar. I vaig descobrir força coses desconegudes per mi:
Isaac Albéniz va néixer a Camprodon el 1860 i va morir a Aquitània (França) el 1909. Va ser un gran compositor i intèrpret de piano català. No solament es va dedicar a la música per a aquest instrument: també va escriure obres per a teatre, sis òperes (més una d'inacabada i tres d'esbossades) i més de dues dotzenes de cançons, així com diversos temes orquestrals i de cambra.
Va ser un nen prodigi que va debutar com a pianista amb tan sols quatre anys, en un recital al teatre Romea de Barcelona, interpretant una fantasia sobre les I vespri Siciliani de Verdi.
Va viure a diferents llocs d'Espanya i també a San Juan de Puerto Rico i l'Havana, degut als canvis de feina del seu pare. El 1883 es va establir a Barcelona, on es va casar amb Rosina Jordana, alumna seva, i amb la qual va tenir tres fills. A Barcelona va estudiar composició amb Felip Pedrell, el qual li va transmetre els seus coneixements del folklore espanyol i l'inspirà per escriure música com ara la Suite Española, Op. 47. El cinquè moviment d'aquesta suite, anomenada Asturias (Leyenda), és probablement avui dia el més famós del repertori de guitarra clàssica, tot i que originàriament va ser compost per a piano i més tard transcrit per a guitarra. Moltes de les seves altres composicions també van ser transcrites per a guitarra, sobretot per Francesc Tàrrega.
La reputació d'Albéniz anava creixent i les seves peces s'interpretaven Anglaterra i a un Festival de París, per aquest motiu es va traslladar. Finalment, va anar a viure Londres, ja que el van contractar com a intèrpret i compositor i així es va ficar al món del teatre musical.
Va morir als 48 anys a causa d'una nefritis a França, on s'havia traslladat en busca d'un clima millor (a la part atlàntica dels Pirineus francesos).
Les seves restes es van traslladar a Barcelona. La seva mort va ser molt sentida i se li va fer una solemne cerimònia de rebuda que va durar fins l'endemà. La Banda Municipal de Barcelona va tocar la marxa fúnebre d'El capvespre dels déus de Wagner, l'Orfeó Català va cantar diversos passatges del Rèquiem de Fauré i la Marxa fúnebre de la sonata núm. 2 de Chopin.
Després dels solemnes funerals, la comitiva va recórrer els carrers engalanats amb banderes catalanes a mig pal i va fer una emocionant parada davant del Liceu. Centenars de persones s'uniren al condol. Més tard va ser enterrat al cementiri de Montjuïc.
L'any passat es va celebrar el centenari de la seva mort i es van fer actes entorn a aquest fet.
Per últim, vull deixar-vos l'enllaç a la pàgina web del seu museu, on podeu trobar informacions de tot tipus, com el festival que se celebra anualment a l'estiu en motiu del compositor.
http://www.albeniz.cat/
I un enllaç a la famosa peça Asturias, que a mi m'encanta. La versió de guitarra, interpretada pel gran guitarrista Andrés Segovia.
Aixa Toledano
