Júlia Llanas. Bona tarda, senyora Milà, em permet que li pregunti per la data de naixement?
Leonora Milà.El 13 de Març de 1942.
jl.Com van ser els seus inicis amb la música?
lm.A casa meva, jo ja tenia un piano que encara el conservo, i el meu pare era músic i havia estat 10 anys a l’orquestra Pau Casals com a chelista. Lo que passa que va venir la guerra i l’orquestra es va acabar, en Pau Casals se’n va anar al sud de França refugiat i Catalunya amb la guerra civil va rebre moltísim culturalment. Però jo ja tenia el piano a casa i el meu pare volia que fos músic i llavors va venir un amic seu a ensenyar-me les notes i ens vam posar per feina. Ell em deia mira Nora aquesta es un si i jo li deia no no es un fa, aquesta es un i així varies vegades. El senyor l’hi va agafar un atac de nervis. Tot això Diumenge, Dilluns, Dimarts, i arriba Dimecres i l’hi va dir al meu pare...
Si he conegut algú inútil per la música la teva filla, es una cosa que no l’hi entren ni les notes.
jl.Instruments, mestres i estudis.
Jo només tinc un instrument el piano.
He tingut a Barcelona una escola particular que es deia Arts Nova que ara ja esta tancada. Vaig acabar la carrera en pocs anys, es veu que en aquella època
es podia fer lo que es fa en 2 anys es feia amb 1.
jl.Perquè va triar el piano?
lm.L’instrument em va triar a mi, perquè el tenia a casa.
jl.Actuacions mes destacades?
lm.La de Albert Hall amb 13 anys amb l’orquestra de Londres que es va publicar mol a la prensa en aquella època, perquè clar amb 13 anys que es toqui amb orquestra en una sala de 3.000 persones dons amb aquella edat es necessitava
tenir molta força i tranquil·litat i desprès vaig ser la primera espanyola que va actuar a China a Pequín i la primera europea, perquè van obrir les portes quan jo estava actua’n a Hong Kong i com de Hong Kong a Pequín hi ha 1:30 només d’avió em van dir,¿Vols ser la primera en tocar a Pequín? I jo vaig dir deseguida que si.
Va ser un concert fora de lo normal perquè era la primera.
jl.El piano és l’instrument més complet que existeix?
lm.Jo crec que si.
jl.Mantenir el seu nivell amb el piano requereix moltes hores d’estudi?
lm.Sí, però tampoc et pots passar, jo he conegut a pianistes que quan han acabat un recital han anat corrents al camerino assajar perquè a l’endemà e tenien un altre.
Cinc hores de piano es lo normal, tot lo que sigui fer set, vuit hores de piano o de qualsevol instrument ja no se bo.
jl.Es dedica a la composició? I que a compost?
lm.Des de els 6 anys que componc. Sempre e tingut el mateix estil neu romàntic jo no el vaig triar. Hem van dir sembla rus però clar jo amb 6 anys no sabia si era rus o el que, però aquest estil l’he tingut tota la vida.
He compost 102 obres, 3 ballets, 1 opera, 4 concerts de piano i orquestra, que son obres importants i de sardanes també n’he fet.
jl.Quant es decideix a compondre?
lm.Ara vaig amb lo que estava parlàvem abans, ara lligo.
Llavors quan aquell senyor va marxar amb un atac de nervis, diu el meu pare...
Ai mira aquesta setmana be un amic meu que es legista, que tocava melodies actuals. Va venir cap a casa a tocar i jo me’n recordo que vaig estar tota la tarda enganxada al costat del piano, escoltant totes aquelles melodies, i ell s’anava girant i em preguntava..¿T’agrada? i jo molt.
I l’endemà vaig obrir el piano, vaig seure i vaig fer la meva primera composició, i clar, no vaig arribar a prendre les notes ni res. I llavors van dir els meus pares..
Escolta de on has après això? I jo vaig dir.. A! Del col·legi de les monges. Vam anar cap allà i el meu pare va dir..¿Vostes l’hi han ensenyat una cançó?
Les monges van dir que no, que jo no s’havia on era el piano. Era un mentidera...eh!
Vam tornar cap a casa i em van dir..Escolta maca que ens has aixecat la camisa.
I clar els i vaig dir que en aquell moment vaig dir allò perquè no s’havia que dir.
jl.Per què va decidir escriure el ballet de tirant lo blanc?
lm.Perquè hi ha de tot, amor, guerra, passió, hi ha de tot, Com mes riquesa hi ha hagi d’argument hi ha més música.
jl.Com va sorgir la idea?
lm.Llavors jo vaig llegir per sobre el llibre i vaig començar a fer la música i llavors el meu marit va buscar un coreògraf i llavors se’n va anar a Sant Petersburg i va conèixer al Yuri.
Amb el tirant vaig trigar en fer-lo 6 mesos 300 pàgines que son.
jl.Quants discos a gravat? Quin es el seu preferit?
lm.He gravat 30 discos. A veure jo amb la música Romàntica mi trobo molt be però amb Bach també. Resulta que quan jo als 6 anys vaig tocar un partitura de Beethoven i vaig posar 1.000.000 de bo, es el compositor que m’ha entusiasmat mes.
L’altre dia vaig anar a veure Fidelio que es la única opera que a escrit Beethoven i la protagonista es la Leonora , que per això el meu pare em va posar Leonora, perquè ell volia que fos músic.
jl.Que recomanaria als que volen estudiar piano?
lm.Una bona ensenyança.
jl.Quins compositors l’hi agraden més?
lm.Beethoven, Bach, com he dit abans.
jl.Creu que hi ha prou cultura musical, informació musical, grups, locals d’assaig, locals de música en directe,etc, a Vilanova?
lm.Es un ciutat que per lo petita que es te molt de nivell amb molts artistes, per exemple en Toldrà a nascut aquí, després escriptors, pintors,...
Hi ha molts artistes per la quantitat d’habitants que te. Jo sempre u he dit, Barcelona te 3.000.000 d’habitants, home, amb 3.000.000 d’habitants per lògica en te que tenir molts, dons la proporció no hi es. Te un gran nivell artístic.
Gràcies Leonora, a sigut un plaer que ens hagi rebut a casa seva i haver passat aquesta estona amb vostè.
Júlia Llanas
