dimecres, 5 de maig del 2010

Scribo in vento, del segle XIV al segle XX



212

Beato in sogno et di languir contento,
d'abbracciar l'ombre et seguir l'aura estiva,
nuoto per mar che non à fondo o riva,
solco onde, e 'n rena fondo, et scrivo in vento;

e 'l sol vagheggio, sí ch'elli à già spento
col suo splendor la mia vertú visiva,
et una cerva errante et fugitiva
caccio con un bue zoppo e 'nfermo et lento.



Cieco et stanco ad ogni altro ch'al mio danno
il qual dí et notte palpitando cerco,
sol Amor et madonna, et Morte, chiamo.

Cosí venti anni, grave et lungo affanno,
pur lagrime et sospiri et dolor merco:
in tale stella presi l'èsca et l'amo.

Traducció dels quatre primers versos:
Feliz en sueños, de sufrir contento,
de abrazar sombras y seguir la brisa del estío,
nado en un mar que no tiene fondo ni orillas,
surco en las olas, construyo en la arena y escribo en el viento
Referència Bibliogràfica

Aquest és el poema de Petrarca que inspira l'obra per a flauta sola de John Elliot Carter, titulada, Scrivo in vento.

Proveu de llegir el poema, i els contrastos als que fa al·lusió, i gaudiu l'audició de l'obra.


Per a conéixer més d'aprop al compositor us deixo una entrevista.

i els  Enchanted Preludes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada