Ja fa uns quants anys que estudio al Conservatori Mestre Montserrat, abans escola municipal. Sempre he sentit la paraula “Toldrà”: tenim una sala que porta aquest nom.
Hi passo varies hores al dia. Canvio d’aula i passo d’una banda a l’altre del passadís per davant d’aquesta sala. Mai no m’havia preguntat perquè es deia així la sala de cant coral. De qui era aquest nom? Què havia representat Toldrà per a la ciutat?
Tot anant al Conservatori, al Carrer dels Caputxins, està la casa on va néixer. Conec la casa, les botigues, però mai no m’havia fixat en la placa que hi ha a sobre de la porta on diu que allà va néixer el músic vilanoví, Eduard Toldrà.
Passant i passant, pel passadís i pel carrer dels Caputxins, finalment he descobert el músic Eduard Toldrà, més que un nom a una placa, d’aula o de carrer, una figura molt rellevant de la música catalana del segle XX.
Aquest home que exalça el nom d’aquesta ciutat, va ser anomenat fill il·lustre de Vilanova a l’any 1945.
Doncs bé, Eduard Toldrà i Soler va néixer a Vilanova i la Geltrú el 7 d’abril de 1895 i va morir el 31 de maig de 1962 (avui es celebra l’aniversari de la seva mort). Va ser music i compositor i considerat el màxim exponent musical del Noucentisme català. La seva figura pot ser interpretada des d’una triple perspectiva: violinista, compositor i director d’orquestra.
Era capaç tant de crear com d’interpretar, Eduard Toldrà va ser un violinista virtuós, un autor de fina i elegància sensibilitat i un director d’una apassionada expressivitat. A la vegada, també va ser un home d’àmplia cultura, dotat per les arts escèniques, amés d’un tertulià amè i infatigable.
Va ser introduït en el mon de la música a través del seu pare. I als 10 anys va començar els seus estudis musicals a Barcelona. Durant aquest període va actuar en concerts i altres activitats musicals. L’any 1912, amb tant sols 17 anys, va guanyar el premi extraordinari de violí de l’Escola Municipal de Música.
Juntament amb uns altres tres músics, va formar part del Quartet Renaixement arribant a oferir 209 concerts. A més a més, en la mateixa època componia música i realitzava actuacions en solitari. Va ser professor i també el fundador de L’Orquestra de Estudios Sinfónicos.
Juntament amb uns altres tres músics, va formar part del Quartet Renaixement arribant a oferir 209 concerts. A més a més, en la mateixa època componia música i realitzava actuacions en solitari. Va ser professor i també el fundador de L’Orquestra de Estudios Sinfónicos.
En tota la seva vida va arribar a compondré una trentena de sardanes, cinquanta cançons, i òperes com la d’El giravols de maig entre d’altres.
Al 1936 va obtenir el premi Isaac Albéniz per la seva obra La Rosa als Llavis. I sis anys després va organitzar i dirigir la Orquestra Municipal de Barcelona, tot i que no va ser la única que va arribar a dirigir.
Marxa nupcial, de El Poema de la Rosa als Llavis, de Joan Salvat Papasseit
