divendres, 26 de febrer del 2010

Un epigrama que reflecteix tota un filosofia: la Il·lustració

Aquest epigrama el publica un periodista després de l'estrena de
l'òpera Hippolyte et Aricie de Jean Philippe Rameau, el 1753:

Si le difficile est le beau
C'est un grand homme que Rameau,
Mais si le beau par aventure
N'était que la simple Nature
Quel petit homme que Rameau

L'ideal musical canvia. La bellesa sorgeix de la naturalitat i de la senzillesa, no de l'artificiositat..

L'estètica de la música centra la seva atenció en dos models operístics, l'italià i el francés, escenificats a través de diverses querélles: partidaris de Rameau contra partidaris de Lully, bufonistes i antgibufonistes i més tard, encara, per gluckistes i piccinistes.


És en aquest entorn de pugna estètica on es pot entendre l'exclamació del marquès d'Argenson:
"No tornaran a néixer compositors francesos per a les nostres òperes?" "Hauré d'escoltar, tota la meva vida, únicament aquesta música estrangera, barroca i inhumana?"


Per a completar el concepte Il·lustració, utilitza els enllaços externs a la web www.auladeletras.net, amb continguts de José M. González-Serna

  1. Concepte
  2. Ideari

Ideòlegs i filòsofs del segle XVIII:

François Marie Arouet "Voltaire"
Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu
Jean Jacques Rousseau
Denis Diderot
Immanuel Kant
David Hume
John Locke

Filòsofs i Il·lustració

És impossible referir-se a l'art de la segona meitat del segle XVIII sense fer esment dels principals filòsofs i pensadors.
Entre aquests, en citarem alguns, per començar:


Jean Jacques Rousseau, i una de les seves obres que la historiografia ha ressaltat com a gèrmen d'una nova forma de pensar, El contracte social.


Per a una breu ressenya biogràfica: Jean Jacques Rouseeau
I una cita de El contracte social
Sobre la música

Salzburg en temps de Mozart - galeria fotogràfica

Les dues primeres imatges corresponen a cases on va viure Mozart. Les quatre restants són palaus amb jardins que viuen el seu esplendor neoclàssic en temps de Mozart. Cal però que identifiqueu les ciutats. 
Una petita ajuda, pertanyen als següents països: Suècia, França, Espanya i Salzburg.








dijous, 25 de febrer del 2010

Què és la música clàssica?

Un breu article que us pot donar informació concisa sobre els trets característics de la música del que anomenem classicisme musical.


Article
Schmidt-Jones, Catherine. Classical Music and the Music of the Classical Era. Connexions. 25 Oct. 2007

El treballarem a la propera sessió. Serà pràctic fer un subratllat.



Dr. Charles Burney i el seu llibre de viatges

Charles Burney, 1726-1814, va ser un compositor, musicòleg, organista i clavecinista anglès. De la seva obra en destaca A General History of Music from the earliest ages to the present period, en quatre volums publicats entre 1776 i 1789.

Producte dels seus viatges i de la seva passió per la música i la història, amb una voluntat enciclopedista, fa un repàs a la història de la música amb especial atenció a la seva època, de la que és testimoni en primera persona, visitant diferents països i vivint en primera persona concerts i fets musicals arreu d'Europa.

D'especial interès per a l'estudi del classicisme és el seu quart volum, en el qual escriu sobre l'evolució i l'estat de la música durant el seu segle (XVIII) a Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia (centrat en la composició d'òperes).

Paraules clau en el classicisme musical:
Empfinsammer stil, o estil sensitiu
Galant stil, o estil galant.
Simfonia
Tractats d'interpretació


Podeu consultar els textos:
Sobre la música a Alemanya durant el segle XVIII
Sobre la música a França durant el segle XVIII
Sobre la música a Anglaterra durant el segle XVIII





dimecres, 24 de febrer del 2010

CPE Bach i els ornaments

Una taula sobre les instruccions que dona CPE Bach al seu assaig sobre la interpretació dels instruments de teclat, Versuch...



dimarts, 23 de febrer del 2010

El classicisme musical a Catalunya: Rafael Amat i Cortada, Baró de Maldà


Rafael d'Amat i Cortada, Baró de Maldà és l'autor de Calaix de sastre, un dietari personal en el que durant cinquanta anys i amb una regularitat extraordinària, el baró abocà detalls i comentaris de la vida cultural catalana, del 1769 al 1819.
Calaix de sastre, obra immensa tant per la quantitat de pàgines escrites com per la diversitat d'informacions i testimonis que ens aporta d'una època, és un referent en l'estudi de la recepció musical del classicisme a Catalunya.

Del volum tercer del Calaix de sastre, i corresponent a l'any 1797, en transcric un fragment:
III, 186; 26.3.1797


En la nit, en casa del Sr. Torrodà, davant de la iglésia de la Mercè,
hi hagué una escollida acadèmia de música, obres del famós Carlets
Veguer, organista de la catedral, en punt a àries, duetos, concerts, etc.,
convidant a vàries persones aficionades a musica, est i Manuel Camps,
o en Vilafranca, son company, per quants gustassen anar-les a oir. I, en
efecte, sabí que era confusió, tanta gent, que no cabia en casa d’en
Torrodà, marxant.
Així, també, en casa Xemmar, que hi havia gran visitón de
senyores i senyors, amb moltes partides de joc [...]





Notícies de Músics i músiques catalans a..EL PUNT


El Palau centra els «concerts de primavera» en autors catalans del passat i el present

Xavier Benguerel hi reposa «El llibre vermell de Montserrat»

Concerts de Primavera, el Palau de la Música presentarà –entre el 6 de març i el 18 de juny– disset concerts repartits en quatre cicles: Els Diumenges al Palau; Concerts de Tarda; Orgue al Palau, i Cobla, Cor i Dansa. La programació, elaborada amb la complicitat de l'Orfeó i el Cor de Cambra, presenta nombroses obres de compositors catalans.
El director del Palau, Joan Llinares, els directors de l'Orfeó (Josep Vila) i el Cor de Cambra (Jordi Casas), compositors com ara Xavier Benguerel i Josep Rodríguez Picó i músics com per exemple el baríton Lluís Sintes i l'organista Tomé Olives, que van oferir un petit tast del que sonarà en el seu concert del 10 d'abril, van mostrar ahir una gran imatge d'unitat en la presentació de Concerts de Primavera, la marca que agrupa els cinc recitals de la divuitena temporada d'Els Diumenges al Palau, els cinc de la setzena dels Concerts de Tarda, els cinc del dotzè cicle de Cobla, Cor i Dansa i, finalment, els dos amb els quals es vol recordar que el Palau de la Música és l'única sala de concerts de Barcelona proveïda d'un orgue.
Que no sigui per diners
Amb preus que oscil·len entre els 3 i els 25 euros («No volem que ningú pugui dir que no va al Palau de la Música per una qüestió econòmica», va dir Llinares) i la voluntat d'arribar als 24.200 espectadors (el 65% d'ocupació) que aquests cicles van congregar la temporada passada, els Concerts de Primavera inclouen cites com ara la de la reposició, el 30 de maig, d'El llibre vermell de Montserrat, una obra escrita per Xavier Benguerel (Barcelona, 1931) fa 23 anys. «Quan la vaig estrenar al Liceu vaig pensar que seria una obra condemnada al fracàs, ja que calia molta gent per interpretar-la. Però em vaig equivocar, ja que, amb 16 ocasions, s'inclou entre les peces meves que més s'ha interpretat», va dir Benguerel, que veurà com l'obra és abordada per l'orquestra Méditerranée de Perpinyà.
La interpretació d'obres d'autors catalans, tant d'ara (Benguerel i Rodríguez Picó, que estrenarà dues obres) com d'abans (Manuel Pla, Anselm Viola, Ferran Sor), serà habitual en tots els cicles, com es constata sobretot amb l'ampli ventall de compositors que es recordaran en el cicle de cobla. «La flor i la nata dels nostres músics històrics els tenim aquí representats, i menysprear la cobla significa també menysprear-los a ells», va assegurar Jaume Comellas, coordinador d'un cicle que gaudirà en tres ocasions de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona (dirigida, en dies diferents, per Xavier Pagès, Edmon Colomer i Ramon Noguera) i, en una, de La Principal de la Bisbal (amb Francesc Cassú).
D'altra banda, tant l'Orfeó Català com el Cor de Cambra del Palau actuaran en tres ocasions durant la temporada. L'Orfeó, unit a l'Orquestra d'Andorra per al Rèquiem de Mozart i a l'Orquestra Barroca Catalana per a la Missa Nelson de Haydn. El Cor de Cambra, per la seva banda, interpretant la Petite Messe Solennellede Rossini amb solistes que anteriorment han passat pel cor. « Hi ha més coordinació i planificació [amb la nova direcció del Palau] per poder fer les coses que realment ens interessen fer», va assegurar Jordi Casas. «Estem satisfets de la qualitat dels debats artístics que estem mantenint», va reblar el clau Josep Vila.
pg.31, El Punt - Barcelona, 10 de febrer de 2010.

diumenge, 21 de febrer del 2010

Una novetat editorial en sintonia amb el centre d'interès

L'editorial El Cep i la Nansa, dins la col·lecció Argumenta, ha presentat recentment el títol:

(Des)acords, música i músiques als països catalans (1975-2009)Joan-Elies Adell i Jaume Radigales (coord.) amb textos de Benet Casablancas, Xavier Cester, Mercedes Conde Pons, Josep Vicent Frechina, Josep Lluís i Falcó, Rosa Massagué, Víctor Nubla, Mònica Pagès, Miquel Pujadó i Jordi Turtós.

Com a presentació d'aquest volum l'editorial formula una sèrie de preguntes que, tot i poder semblar retòriques, són el punt de partida del debat que desenvolupen els autors, coordinats per Jaume Radigales i Joan Elies-Adell.


Quina dimensió social adquireix la música en el món sorollós d’avui?



Té sentit parlar del binomi culta/popular? Com podem valorar-ne els usos? O judicar-la des del punt de vista estètic i cultural? Qui decideix els gustos del públic? Hi ha prou orelles per a tants espais o mitjans consagrats a la música? S’ensenya bé en els nivells educatius?



En quina conjuntura es troba la música en català?


Més enllà de la coincidència en el títol, l'esperit de reflexió sobre la realitat musical catalana que vol promoure el centre d'interès (amb activitats com la passada taula rodona a càrrec de Feliu Gasull, Jaume Ayats i Sergi Casademunt) és el ressò d'una situació actual.

Per a més informació sobre (Des)acords, música i músiques als països catalans (1975-2009) podeu consultar la ressenya publicada per Albert Ferrer i Flamarich a Catclàssics, o la pàgina web de l'editorial El Cep i la Nansa.


dijous, 18 de febrer del 2010

Classe pràctica: la segona sessió del Classicisme.

Dimarts 23 de febrer comencem a treballar el Classicisme, la música entre 1750 i 1830.
Després dels continguts inicials que habitualment treballem a la primera sessió, proposo una sessió pràctica:


Dimarts 2 de març, interpretació, al vostre càrrec, de repertori per a piano de compositors com:

Johann Sebastian Bach
Alessandro Scarlatti
Carl Philip Emanuel Bach
Wolfgang Amadeus Mozart
Franz Joseph Haydn
Jan Ladislav Dussek
Johann Schobert
Franz Schubert
Ferran Sors

Feu les vostres propostes!

Espero que aquesta proposta us resulti profitosa i il·lusionant, així doncs

dilluns, 15 de febrer del 2010

CPE Bach, l'Empfindsammer stil i l'estil Galant

Al segle XVIII i al nord d'Alemanya es desenvolupa un estil compositiu que ha esdevingut en anomenar-se empfindsammer stil o estil sensitiu o de la sensibilitat. 
L'epicentre d'aquest nou estil compositiu és la cort de Frederic el Gran a Postdam, i el seu principal compositor Carl Philip Emanuel Bach.

divendres, 12 de febrer del 2010

Fortepiano pianoforte? L'ordre dels factors altera el producte?

En bona mesura el període estètic que anomenem classicisme es pot explicar a través de quatre instruments de teclat: el clavicèmbal, el clavicordi, el fortepiano i el pianoforte?
És cert que són quatre instruments o tan sols tres i ens hem fet un embolic amb el darrer?

Esbrineu quines són les principals diferències entre aquests instruments i destaqueu les conseqüències compositives que es deriven de les seves potencialitats tècniques.

Podeu trobar ajuda a la xarxa, tot utilitzant recursos com...
Los secretos del piano

I exemples auditius com...










dimarts, 2 de febrer del 2010

De Bach a Haydn: els inicis del classicisme.



Estem acostumats a citar compositors amb una certa familiaritat, pel cognom, com aquell que se'ls troba sovint a correus, o a la fruiteria. De vegades, aquest costum, ens juga males passades.

A partir de l'audició de les dues primeres obres que interpretaran alumnes de piano del professor Rafael Salinas (Esmuc) el proper:
dijous 4 de febrer, a la Sala Polivalent, a les 18.30
i d'una petita recerca sobre el l'estil clàssic, comenteu les següent frase:

De Bach a Haydn: els inicis del classicisme

Us ajudarà escoltar les dues obres amb el guió d'anàlisi auditiu, i a més el podrem treballar a la propera classe.


Caldrà, però, que desvetlleu l'enigma. Per això, una petita ajuda: coneixeu aquest parell?

Gaudiu la resta del concert, el programa que s'interpretarà és el següent:



J.S. Bach
Suite francesa nº1 en re menor BWV812

J. Haydn
Sonata en Fa Major Hob.XVI/23

F. Chopin 
Scherzo nº1 op.20

F. Chopin
Vals brillante op.34 nº3

S. Prokòfiev
Escena, Monteschi i Capuletti (de "Romeo i Julietta")

S. Prokòfiev
2 Sarcasmes

M. Balàkiriev
Islamey