L'òpera del classicisme és coneguda per les querelles sobre l'òpera italiana i l'òpera francesa, entre partidaris de Lully i els favorables a Rameau, els gluckistes i piccinistes, l'òpera sèria enfront de l'òpera bufa, el model francès i el model italià.
Amb aquestes querelles es fa palesa la importància social i cultural que té l'òpera, depassant la frontera d'espectacle i entreteniment per esdevenir el marc estètic, cultural i identitari d'una societat il·lustrada.
Deixant de banda la vivesa de la polèmica estètica, es produeix una reforma rellevant en el món del teatre, que en aquesta época té una connexió molt directa amb el que avui entenem per òpera. Gluck actúa com a catalitzador dels diversos corrents estètics que magnífiquen els seus trets característics. Interessat per la tragèdia i profrancés en essència, conjuga elements italianitzants assolint un nou format que redueix el nombre de les àries da capo, dota de més importància el cor i utilitza com un mitjà per a l'expressió de l'obra, no una finalitat en si mateixa, prenent l'obertura com una peça funcional que introdueix l'espectacle.
El resultat d'aquesta reformulació és un estil operístic internacional.
Una de les seves obres més conegudes és Orfeo et Euridice.
Darrere la pol·lèmica entre òpera francesa i òpera italiana hi ha el concepte de llengua musical. Aquestes dues llengües són considerades musicals i aptes per a l'òpera, mentre que l'alemany és una llengua que no s'ha utilitzat per a aquestes composicions. L'atreviment de compositors com Mozart demostrarà que la llengua és un vehicle expressiu i que tota llengua és potencialment musical. Obres com La flauta màgica o El rapte del serrall, sota l'etiqueta de gènere singspiel, són una bona mostra de la validesa de l'alemany per a la composició d'òperes. D'altra banda, però, Don Giovannio Le nozze di Figaro proven aquesta preferència per la llengua italiana i pel model compositiu i estètic que triomfa internacionalment a Europa.
Enllaços:
La comedia dell Arte, una tradició teatral del segle XVI de la que en trobem personatges i estructures a l'òpera bufa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada