Sonny Rollins, happy 80's a Barcelona

Televisió, ràdio, internet i fins i tot els carrers de Barcelona ens diuen que ha començat el  Voll Damm Barcelona Jazz Festival. El que teniu a sobre és justament el video de presentació de la programació del Festival on hi podreu veure la increïble varietat de músiques, estils i sons del que anomenem Jazz, tot i que val la pena avisar: algunes de les propostes del Festival freguen els marges del jazz i estan molt connectades amb la música pop. Descobrireu també conjunts de jazz de la terra, que fan concerts ben experimentals, com el de La Locomotora Negra, mític conjunt de jazz, amb la Coral Sant Jordi. Tot i això, la raó per la qual m'he posat a escriure aquesta entrada és per a fer esment del concert inaugural que va ser ahir dimecres 3.

En la seva 42 edició el concert inaugural ha estat molt especial: el de Sonny Rollins 80th Birthday Tour. Especial per l'aniversari del músic, clar, però sobretot per qui és aquest músic.
Aquest novayorqués de 80 anys és un dels saxofonistes més destacats del món amb una carrera tan extensa i plena d'èxits que el situa a l'alçada de músics com Charlie Parker o Miles Davis, admiradors declarats del seu estil personal, únic, lliure, viu... També és a l'Olimp dels grans, aquells que surten al llibre de text, i per mèrits propis.

Generalment els músics els presenten i els descriuen músics, musicòlegs, periodistes. Allò que és veritablement important i ens pot fer conèixer el músic des d'un punt de vista nou i més proper a nosaltres és el que en diu el públic. Aquí teniu algunes de les opinions de fans seus, la primera és una jove estudiant de saxo que ens explica com aquest músic és la seva inspiració. Podreu entendre'ls fàcilment, si més no sentireu en diverses ocasions beatiful, great, incredible, I love him...

Com a petit homenatge a aquest músic, a un Festival de la ciutat que està totalment consolidat i al treball d'aquests dies a classe de música, amb la presentació del saxo de mans d'una companya, un video de la seva pàgina web, així com uns enllaços per a fer el tafaner sobre aquest músic fantàstic. I Feliç aniversari, Sonny!



Sonny Rollins webpage i bio
Fonts: Sonny Rollins webpage, Voll Damm Barcelona Jazz Festival webpage

Els instruments del jazz

De com cau un baix en mans de Bach

Ja diuen que una imatge val que mil paraules i és que l'acudit visual que amaga aquesta imatge és simple però molt poderós: la relació instrument - estil musical.

Com tots els acudits, explicats perden, però fixeu-vos que:

Johann Sebastian Bach, amb la seva venerable perruca del mil set cents i escaig, amb la seva immensa obra musical, una part per a la veu, per a instruments, d'altres més teòriques i especulatives com l'Art de la fuga que es deixen ser tocades per diversos instruments de teclat, éns sorprèn agafant un baix elèctric.

Quina relació manté aquesta imatge amb el tema del jazz i dels seus instruments? Doncs molt directa: el jazz és una forma de fer música, d'imaginar-la, d'interpretar-la i fins i tot d'escoltar-la, fins al punt que hi ha enregistraments de combos de jazz amb música tradicional, música clàssica, pop... però els instruments hi juguen un paper molt destacat.

Tot i que amb les afirmacions anteriors es pugui pensar que es pot fer jazz amb un pot de Dixan i una fusta de rentar la roba (de les d'abans de la rentadora), el jazz sona d'una forma determinada gràcies també als instruments que l'interpreten: trompeta, saxo, piano, contrabaix, guitarra elèctrica...

Com a mostra podeu escoltar les tres versions diferents de la Bachiana brasileira nº 5 d'Heitor Villalobos. Aquesta peça composada sobre un material musical procedent de Bach però arrelada en la tradició de la música "clàssica del segle XX".

Escolteu les diverses versions proposades a la llista col·laborativa d'Spotify: Jazz no jaç, i esbrineu quins instruments hi participen a cada una d'elles, així com el tipus d'intèrpret i la seva funció.

Tindreu alguna sorpresa, relacionada amb l'actor Tom Cruise i una de les sagues cinematogràfiques que ha protagonitzat, Missió impossible.

The Authentic Washboard Musical Instrument

Per acabar tan sols reprendre la fusta de rentar roba que, tot i que us pugui semblar increïble, és en realitat un instrument musical i del Jazz! I si no, fixeu-vos en la vinyeta de Stevwie an the Cowtones de l'esquerra, n'hi ha dos tres, quatre...

Quins instruments hi aparèixen a banda de la fusta de rentar o "washboard"?

 I és que si la fi de la Guerra de Secessió americana va afavorir les subhastes d'instruments militars a preus baixos que van ser comprats per esclaus, les ganes de fer música superen tots els obstacles. Sense instruments i amb estris quotidians es pot fer música, i quina música...?

Jazz! amb les anomenades Jug Bands, sorgides als entorns rurals dels EEUU, a la dècada de 1920, els anomenats "feliços 20".

Feu recerca, la xarxa disposa de bons i no tan bons exemples d'aquesta música peculiar. De moment us deixo dos exemples per a fer un tastet:

Whistler's Jug Band - Foldin' Bed

Jugband

Les parts de la missa i el cant gregorià

És impossible aproximar-se al cant gregorià sense conèixer mínimament el seu context. Aquesta és una realitat comú a totes les expressions musicals i artístiques, però en el cas del cant gregorià és, potser, més evident.

Perquè? Doncs perquè el cant gregorià és una expressió musical al servei de la litúrgia cristiana i aquesta ens omple de noms i conceptes que en molts casos coneixem d'oïda.

Com a primera aproximació a coneixement de la litúrgia romana, hem diferentciat entre l'Ordinari i el Propi de la Missa.

L'ordinari està format per aquells textos que formen part de la cel·lebració litúrgica de forma invariable i que, d'alguna o altra forma, per una o altra raó, són essencials per a l'acte.

El Propi, en canvi, està constituït per textos que formen part de la missa en la mesura que el temps litúrgic ho determina. Aíxí, una missa de temps pasqual està formada per cants diferents que una missa per al temps de Nadal o que la missa de cel·lebració de l'Assumpció de la Mare de Déu.

Per ajudar a recordar aquests conceptes he creat un crucigrama que us ajudarà a repassar alguns conceptes treballats a classe.

Endavant, feu el crucigrama La Missa: Ordinari i Propi

Estrena al Liceu

Reobrim el blog després de vacances amb una estrena, la de l'òpera Carmen de Bizet que ahir es va representar al Liceu de Barcelona. Amb posada en escena de Calixto Bieito, l'estrena ha aportat tantes opinions com persones van anar a veure-la, cadascuna amb el seu gust. I és que l'òpera és ben viva, tema de debat per les posades en escena.

La de Calixto Bieito, sense haver-la pogut veure, és una actualització de la posada en escena original. El director d'escena analitza el text, extreu els missatges que vol resaltar o que creu que són principals en l'obra i dissenya una posada en escena que reforça aquests. Moltes vegades aquesta posada en escena recórre a canviar professions dels protagonistes, ambientacions, classe social, nacionalitat i, evidentment, el vestuari. 

Aquets canvis es fan en favor de fer una traducció de l'obra original al context actual, però com ja es diu en literatura, massa sovint el traduttore és considerat pel públic com un tradittore.

Us convido a que reflexioneu sobre aquest aspecte i, si teniu l'oportunitat, assistiu a una representació operística actualitzada per a formar-vos el vostre propi criteri. Això si, aneu-hi coneixent-la en una versió tradicional o històrica, per a poder opinar sobre la "traducció".

Us deixo un enllaç a la crítica de El País a l'estrena de Carmen d'ahir, així com a la galeria fotogràfica del mateix diari sobre la posada en escena.

Enllaços:

Gran Teatre del Liceu, Carmen

Calixto Bieito, homepage

Bones vacances

Bones vacances

Propostes d'estiu: La voix humaine

A través dels diaris i de flyer de la productora Talia m'he assabentat de la producció de La voix humaine de Francis Poulenc, una òpera sobre text de Jean Cocteu, amb una única actriu cantant i piano.

Tal i com vam comentar a la classe d'Història de la Música, el segle XX revoluciona el món de l'òpera, amb nous formats de cambra, o de "butxaca" com agrada dir als organitzadors del Festival Òpera de Butxaca de Barcelona, però també amb nous temes i 

noves icones, reflex de la modernitat. En aquesta òpera la protagonista manté un monòleg amb un telèfon, un element propi de la modernitat dels anys 30 en que s'escriu aquesta obra.

Com a presentació em remeto al text de la pàgina web de l'Espai Brossa:

"Un monòleg obsessiu i arrauxat en el qual la tragèdia d’una dona abandonada, sola amb un telèfon, reuneix dos dels creadors més importants del segle XX: Cocteau i Poulenc."

la resta del text

Imatge: Caricatura de Francis Poulenc

La Voix Humaine, Francis Poulenc, text de Jean Cocteau
Amb Uma Ysamat (cantant-actriu) i Emili Brugalla (piano)
Direcció Josep Maria Miró

A l'Espai Brossa, fins al 4 de juliol.

Imatge: Jean Cocteau

Especialment interessants són els preus del dia de l'espectador, dimecres: 9 €.





Si voleu escoltar un eneregistrament mític de mà de la soprano Felicity Lott, en aquest cas en la versió amb orquestra:

Enllaços:
La voz libre
Espai Brossa
Cartell producció Talia:
Tarjetó_La_Veu_Humana 3

Ma fin est mon commencement...Final de curs

Tapís de la creació, Catedral de Girona