Al segle XVIII i al nord d'Alemanya es desenvolupa un estil compositiu que ha esdevingut en anomenar-se empfindsammer stil o estil sensitiu o de la sensibilitat.
L'epicentre d'aquest nou estil compositiu és la cort de Frederic el Gran a Postdam, i el seu principal compositor Carl Philip Emanuel Bach.
Aquest tipus de música cerca, per sobre de tot, l'emoció a través de melodies anguloses, appogiatures i rics ornaments, irregularitats rítmiques i salts melòdics, la conducció melòdica no és sotmesa als micro períodes de l'estil galant i manté l'ús de la barroca hemiolia. El seu personalisme troba en la sonata a solo el mitjà favorit de desnenvolupament.
A diferència de l'estil sensitiu, l'estil galant preten estar a la moda, mostrar emocions, però només aquelles que són de bon gust en públic. Les diferències entre estils compositius de l'òpera francesa i italiana es traslladen a la música instrumental però la música alemanya pren un paper determinant sobre l'ideal de música instrumental. Amb el terme francés galant es defineix una música pretesament sencilla, organitzada en períodes de dos o quatre compassos, que abandona completament el contrapunt i desenvolupa textures com el baix Alberti per a donar un suport harmònic sostingut, enlloc de la veu de baix pròpia del llenguatge barroc.
Altres compositors destacats de l'estil empfindsammer són Jiri Benda o el germà de CPE, Wilhem Friedeman Bach. Amb tot, la música de CPE Bach tindrà una influència cabdal en compositors com Haydn, Mozart o Beethoven i en especial sobre el corrent anomenat Sturm und Drang i els compositors vienesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada