És molt probable que Arnold Schönberg, Anton Webern, John Cage o qualsevol altre compositor del segle XX estiguessin d'acord amb aquesta frase. D'una forma o una altra van ampliar el ventall de sons que es podien utilitzar en una composició musical.
Això mateix ha passat al llarg de tota la història de la música i la cultura, tensions entre la creació artística i l'stablishment, opinió publicada, crítica, acadèmia...
Proposeu exemples d'altres músiques o compositors als quals puguem associar aquesta frase...
10 punts!
Per cert, l'article sobre el discurs d'acceptació del Premi Nobel de Herta Müller, a El País
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada